Com ja es va fer l’any passat, l’Ajuntament de Sant Just Desvern inicia un procés participatiu per escollir els projectes del Fons Català de Cooperació, als quals destinarà 10.000 euros del pressupost municipal 2022. L’Ajuntament farà una aportació econòmica als tres projectes més votats per la ciutadania: 3.333 euros per projecte.
Accés al formulari per votar els projectes
Cada persona pot seleccionar, com a màxim, tres projectes. La votació està oberta durant el mes de novembre i s’hi pot accedir a través d’aquest formulari.
Aquests són els cinc projectes del Fons Català de Cooperació:
- Manteniment del laboratori i de la producció local de medicaments essencials als campaments de refugiats (Sahrauís a Tindouf, poble sahrauí)
- Una vida plena: enfortiment de la llar d’avis d’El Sauce (Nicaragua)
- Dones migrades hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària (Catalunya – Hondures)
- De l’exclusió a la inclusió de nens, nenes, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat de Bobo-Dioulasso (Burkina Fasso)
- Projecte d’atenció a les necessitats bàsiques (educatives, psicosocials, alimentàries, de salut, etc.) de les dones i nenes afganeses (Afganistan)
INFORMACIÓ SOBRE ELS PROJECTES
- Manteniment del laboratori i de la producció local de medicaments essencials als campaments de refugiats (Sahrauís a Tindouf, poble sahrauí)
Aquest projecte dona continuïtat al treball de desenvolupament iniciat el 1992 per Medicusmundi Catalunya als campaments de refugiats sahrauís. Des de l’any 1975, i com a conseqüència de la invasió dels territoris del Sàhara Occidental per part del Marroc i Mauritània en l’anomenada “Marxa Verda”, al voltant de 180.000 sahrauís es van refugiar a l’oest d’Algèria, a les proximitats de la ciutat de Tindouf.
Medicusmundi Mediterrània (nom actual de l’entitat) va començar a treballar en aquests campaments amb un projecte d’assistència farmacèutica que incloïa, a la fase final, la construcció d’un Laboratori de Producció de Medicaments. Aquest laboratori tenia com a objectiu final la producció d’un seguit de medicaments essencials destinats a cobrir les necessitats sanitàries bàsiques de la població per minimitzar la dependència sense dependre de l’exterior.
- Una vida plena: enfortiment de la llar d’avis d’El Sauce (Nicaragua)
El projecte inicial va néixer el 2014 com una iniciativa per donar resposta als ancians d’El Sauce que no compten amb suport familiar directe, o que tenen problemes de salut associats a l’edat i a la condició de vulnerabilitat preexistent. Encara hi ha persones grans que són marginades de la societat per diferents causes i que viuen sense els recursos bàsics o sense un sostre permanent.
El Centre d’Atenció Integral de l’Adult Major (CIAM) es va construir per donar sortida a aquests casos i atendre en les millors condicions homes i dones en l’última etapa de la seva vida, però procurant omplir-la d’activitats formatives i lúdiques perquè tinguin una vida plena en un espai ampli, envoltat de natura i camps esportius, i amb la millor atenció alimentària i mèdica.
- Dones migrades hondurenyes: espais de relació, vincles i cura comunitària (Catalunya – Hondures)
Durant les últimes dècades, la crisi econòmica d’Hondures, la necessitat de mà d’obra per a tasques de cura de persones a l’Estat espanyol i els canvis en la ruta migratòria han portat més de 90.000 persones hondurenyes, majoritàriament dones, a emigrar cap a aquest país europeu, segons l’OIM. La migració de dones hondurenyes “deteriora els mecanismes de seguretat familiar, però potència la cura als països d’acollida”, i pot repercutir en un augment de la migració de menors.
En aquest context, el projecte s’orienta, com a titulars de drets, a les dones migrants d’origen hondureny que viuen a Catalunya, amb la finalitat d’evidenciar i fer visible la seva realitat migratòria mitjançant un diagnòstic participatiu que enforteixi la seva acció individual i col·lectiva -tant a nivell organitzatiu com comunitari- per engegar un procés d’enfortiment de capacitats, generació d’espais de relació, creació de vincles entre les dones relacionats amb la cura comunitària i transfronterera dels seus fills i filles en origen i identificació de propostes d’intervenció, a través de la construcció de vincles transnacionals amb organitzacions i autoritats del país d’origen (Hondures).
- De l’exclusió a la inclusió de nens, nenes, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat de Bobo-Dioulasso (Burkina Fasso)
Aquest projecte busca aconseguir la plena inclusió social dels infants i joves en situació de vulnerabilitat de Bobo-Dioulasso, a Burkina Fasso. Per això, s’elaborarà un mapa de recursos locals que treballin en la protecció dels drets dels nens, nenes, adolescents i joves. Un cop elaborat el mapa, es pretén crear una xarxa d’efectors locals per aprofitar sinergies i generar espais d’acció i de coordinació entre les organitzacions que redunden en majors beneficis per a la població objectiu. Alhora, es pretén avançar en la identificació del nombre de nens, nenes, adolescents i joves que es troben en situació de carrer i conèixer l’estat de situació dels seus drets humans fonamentals com també afavorir l’accés a aquests drets.
- Projecte d’atenció a les necessitats bàsiques (educatives, psicosocials, alimentàries, de salut, etc.) de les dones i nenes afganeses (Afganistan)
La complexa catàstrofe humanitària de l’Afganistan està marcada per restriccions específiques de gènere que impacten directament la capacitat de dones, joves i nenes per exercir els seus drets. Les dones i les nenes afganeses s’enfronten a vulnerabilitats i riscos únics, ja que la desigualtat de gènere està entreteixida amb la dinàmica dels conflictes i les necessitats humanitàries. Reconèixer com la desigualtat de gènere està donant forma a la crisi humanitària actual és essencial: sense una lent de gènere es corre el risc d’exacerbar formes preexistents de desigualtat en lloc de crear vies per garantir que ningú no es quedi enrere.
Aquest projecte és una transformació de les activitats que realitzava fins a l’agost de 2021 l’entitat a l’Afganistan, principalment a Kabul. Fins aleshores, Ponts per la Pau duia a terme activitats d’apadrinament amb joves i nenes a l’àmbit educatiu i/o escolar, per donar suport a la seva educació i per alleujar aquelles famílies que no podien permetre’s pagar l’educació de les seves filles (o que directament prioritzaven els fills). Amb l’arribada al poder dels talibans l’agost de 2021, aquest projecte deixa de ser viable i l’entitat passa a respondre a les noves necessitats i demandes de la població afganesa, en clau d’emergència i d’ajuda humanitària per tal de cobrir les noves prioritats de les titulars de drets quant a alimentació, sanitat, llar, educació, entre altres.