La Festa Major ha arribat al seu final després de dies intensos d’activitats. L’edició d’enguany, des del balcó de Can Ginestar, ha recuperat el tradicional pregó de Festa Major.
L’artista i veí de Sant Just, Jaume Plensa va enfocar el seu discurs envers el concepte de “casa”. Citant textualment les seves paraules, en Jaume Plensa afirma: “La ‘Casa’ en què somio està construïda de gent, és comunitat. Està formada per l’extraordinària fusió de rostres i més rostres que apareixen i desapareixen al llarg de la vida i ens envolten per sempre”.
Podeu llegir el text complet a continuació:
Sant Just Desvern, 3 d’agost, 2022
Amigues i amics,
Voldria començar amb un petit record per al nostre estimat amic i veí Ricardo Bofill que malauradament ens va deixar aquest any de manera tan sobtada.
Sempre estarà en els nostres pensaments.
Moltes vegades escolto converses que tracten de precisar i aclarir com hauríem d’anomenar correctament el nucli urbà en el qual desenvolupem la nostra vida juntament amb la vida de les nostres famílies i amics i que de forma tan general anomenem Municipi.
A vegades d’aquest Municipi en diem “Ciutat” si ens ha semblat gran i moderna, o en diem “Vila” si conserva aquell perfum d’història antic i carregat, o també “Poble” si el percebem petit o pintoresc.
Tot és possible!
Però, al meu entendre, aquestes definicions resulten inapropiades i molt lluny dels meus sentiments especialment si el que vull és parlar del Municipi de Sant Just Desvern.
Soc incapaç de referir-me a Sant Just Desvern com a Ciutat, Vila o Poble… Tan sols trobo una paraula que ho pot definir perfectament: “Casa”
CASA amb les lletres tan grans que continguin l’antiga emoció del lloc, de la seva geografia, de l’espai on sempre podem tornar…!
Sé que és un sentiment d’una gran força emocional, arrelat des de l’antiguitat al cor de les persones.
Si jo em puc fer meu Sant Just Desvern anomenant-lo “Casa”, molts d’altres també hauran trobat un lloc en el món al qual poder anomenar “Casa”.
Em ve al cap el nom de l’artista italià Giorgio Morandi que va convertir el concepte “casa” en idea i substància de tot el seu treball com a pintor.
Penso també amb l’Emily Dickinson, la meravellosa poetessa nord-americana, que va celebrar en cada un dels seus poemes la relació, intensa i subtil, amb la “Casa” d’on pràcticament mai en va sortir.
Per a mi, dir Sant Just és com dir “Casa”, és marxar i tornar de “Casa”. El principi i el retorn! És fondre els records amb les experiències, unir el nostre dia a dia quotidià amb la fantasia del desig.
És cert que no recordo mai els noms dels carrers, dels barris, de les botigues. Només recordo la gent.
La “Casa” en què somio està construïda de gent, és comunitat.
Està formada per l’extraordinària fusió de rostres i més rostres que apareixen i desapareixen al llarg de la vida i ens envolten per sempre.
Diuen els simbolistes, que mai ningú ha vist directament el seu propi rostre. Que el rostre no és fet per a un mateix. El rostre és el regal que fem als altres.
Així, abraçat per tots els rostres de Sant Just, vaig de casa a l’estudi, de casa a l’aeroport, vaig i vinc, en el temps del viatge i en el temps del quotidià, a casa.
El gran poeta León Felipe ens deia: “Todo el ritmo de la vida pasa por mi ventana”
Així doncs, caminar fins a la farmàcia o pujar per escurçar-te les mànegues d’una jaqueta pot ser tan estimulant com traspassar el carrer per anar a mirar les plantes noves al garden tot saludant, de pas, els meus estimats veïns. Comprar la síndria, el pollastre rostit o començar d’hora l’aventura d’arribar fins al mercat a buscar bacallà, carn de xai, cabeces d’alls i els millors cigrons cuits.
Malauradament, Europa està de nou immersa en una guerra entre germans que ens afebleix i desconcerta.
Sembla que la desesperança vol vèncer la vida i destruir el futur, destruir les “Cases”, trencant el dia a dia de les comunitats que necessiten, per créixer, silenci i lentitud.
És ara quan l’art es fa més necessari que mai!
Cal que defensem la seva importància en l’espai públic, la seva gran capacitat per introduir bellesa en la vida de la gent, creant el màxim de ponts d’unió possibles entre les diferents cultures, races i religions.
La generosa transformació del “Jo” en “Nosaltres”.
Avui comencem les festes de Sant Just Desvern, d’aquest lloc estimat que no vull anomenar ni ciutat, ni vila, ni poble!
Avui comencem les festes de Sant Just Desvern a “Casa”, les festes de Casa nostra!
Jaume Plensa