Entrevista a Jaume Plensa, escultor i veí de Sant Just Desvern
Jaume Plensa serà el pregoner de la Festa Major 2022. L’artista de projecció internacional i veí del municipi reivindica que en un món tan convuls com l’actual l’art és més necessari que mai, com a llenguatge per crear ponts entre totes les cultures i éssers humans.
Ara fa un any que Sant Just té el privilegi de comptar amb una de les seves obres al parc de la Rambla, una escultura que està perfectament integrada en el paisatge urbà i en l’imaginari del veïnat.
Fa un any que es va inaugurar l’escultura Chloe al parc de la Rambla. Quina és la teva impressió després d’aquest temps?
Crec que l’obra ha estat molt ben rebuda. M’encanta veure-la rodejada de gent asseguda als bancs.
Has acceptat fer el pregó de la Festa Major, que se celebrarà del 3 al 7 d’Agost. Com afrontes aquest repte?
És molt interessant reflexionar sobre el punt mateix on vius. Allò que en podem anomenar “casa”.
Com a viatger incansable, amb peces teves arreu del món, què t’aporta Sant Just perquè després de tants anys continuï sent el teu campament base?
Viure a Sant Just és un privilegi. Amb els anys de viure-hi, aprecies tot el valor de les petites i senzilles coses que et permet aquesta acollidora comunitat.
Continues centrat en els retrats o estàs experimentant amb altres projectes? El confinament i la pandèmia han influït en la teva obra?
Segurament el confinament ha transformat moltes coses en el nostre dia a dia. En tot cas, segueixo aprofundint en els retrats i els alfabets per insistir i celebrar la diversitat, ara encara més que tenim una guerra entre germans a Europa, tot creant ponts d’unió entre les cultures, les races i les religions.
En què estàs treballant actualment?
Ara tinc una exposició a la Galeria Lelong de París, una altra al Museu Picasso a Antibes i també al Yorkshire Sculpture Park a Wakefield.
Els darrers mesos has rebut nombrosos premis i reconeixements… pesa o anima a continuar?
Crec que anima molt. Sempre he interpretat els premis que he rebut més com un reconeixement de l’escultura en si mateixa (una eina extraordinària per construir bellesa i futur dintre de les comunitats) que un honor a la persona. L’artista tan sols és el transmissor d’aquesta energia.