El proper dissabte 25 de gener tindrà lloc una nova edició del projecte “Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans”, coordinat per l’Institut Ramon Muntaner, i la torre seleccionada enguany a Sant Just Desvern és el campanar de l’església dels Sants Just i Pastor, enlloc de la Penya del Moro que ho va ser els anys 2023 i 2024.
A Sant Just Desvern, l’activitat està organitzada pel Centre d’Estudis Santjustencs, amb el suport i la col·laboració de l’Ajuntament, L’Ateneu, Flama del Canigó, Justícia i Pau, Òmnium Cultural, la Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just Solidari, i la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS).
El programa d’actes del proper dissabte 25 de gener començarà a les 12.45 h, des de la plaça de l’Església, on tindrà lloc la lectura del manifest, mentre que a les 13 h es produirà l’encesa de fum i la cantada del Viatge a Ítaca de Lluís Llach. A la tarda, concretament a les 18.15 h, es llegirà de nou el manifest a la plaça de l’Església i a les 18.30 h serà el torn de l’encesa de les bengales de foc, tot acabant amb el Viatge a Ítaca. L’esdeveniment se suspendrà en cas de condicions meteorològiques adverses o qualsevol fenomen atmosfèric que impedeixi celebrar l’acte amb seguretat.
El projecte “Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans”, coordinat per l’Institut Ramon Muntaner, té un doble objectiu: d’una banda, sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani, on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any; i per l’altra, reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots, fortificacions i campanars com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
L’origen de la iniciativa
El dia 9 d’octubre de 2016, mitja dotzena d’excursionistes feien camí tornant de la torre de Can Palou, sobre Tuent, al municipi d’Escorca (Mallorca), quan un d’ells va evocar el vell somni de fer possible la connexió entre les torres de defensa que circumden l’illa. Com a resultat de la proposta, un grup de professores i professors de l’Institut d’Educació Secundària IES Marratxí es van organitzar per fer-ho possible. El motiu inicial era el de retornar, per un dia, la funció de comunicació visual, a la qual s’hi va sumar també un interès científic de cobertura geodèsica. Poc després, els coordinadors van recórrer les talaies per la costa i es van adonar de l’estat de conservació crític de moltes d’elles, afegint a la motivació inicial un crit d’alarma que sensibilitzés la gent envers la conservació d’aquest valuós patrimoni. Finalment, davant del drama humanitari de la migració per mar de tanta gent que ha de fugir del seu país, es va decidir integrar l’element del foc i el fum de les torres com un símbol d’acollida que mostrés camí a port segur.
La data escollida de la primera encesa va ser el 7 de gener de 2017, quart creixent avançat, i es van fer dos senyals: un de fum al migdia i un de llum a l’entrada de la nit, que es van acompanyar de la lectura d’un manifest. Arribat el dia, des de na Pòpia a Albercutx, des d’Alcúdia a l’Esbucada, des del cap Vermell al cap Blanc, des de Cabrera a cala Figuera i des de Rafalbetx a Sant Elm, aquestes torres i talaies de defensa van alçar la veu en nom de tots els refugiats de la Mediterrània. El Consell de Menorca, i en particular la Direcció Insular de Patrimoni, va acompanyar aquesta iniciativa des del primer moment, convertint-se avui en dia en la principal entitat en la coordinació de l’esdeveniment.
La iniciativa ha anat creixent i en els anys successius s’hi ha adherit països del nord d’Àfrica com el Marroc o Tunísia; de l’Orient Mitjà, com el Líban, així com les illes de Menorca, Eivissa i Formentera o altres territoris com Catalunya, Aragó, el País Valencià o Andalusia.
La incorporació de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
L’any 2021, l’IRMU es va sumar a l’equip de coordinació amb la voluntat de portar aquesta iniciativa als territoris de parla catalana, comptant amb el suport d’entitats i institucions com el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Museu Marítim de Barcelona, el Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat e Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, Amnistia Internacional i la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La primera edició, tenint a l’IRMU com a coordinador, va comptar amb la participació de nou poblacions repartides per Catalunya, la Ribagorça aragonesa i el País Valencià. A l’edició del 2023 es va decidir fer una convocatòria oberta i gràcies a això la participació va incrementar a 26 poblacions, passant de nou torres el 2022 a 32 torres i fortificacions l’any 2023.