L’informe anual sobre migracions al Baix Llobregat que ha publicat l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, a partir de les dades del 2022 de l’IDESCAT, revela que Sant Just Desvern és el municipi amb la taxa de migració neta més elevada de la comarca, amb un 37,7‰, superant Collbató (22,4‰), Castelldefels (20,8‰) i Corbera de Llobregat (20,5‰), i destacant-se per sobre de la mitjana comarcal de 11,2‰. A més a més, presenta una taxa d’immigració del 99,3‰, també la més alta del Baix Llobregat, per davant de Castelldefels (83,4‰), d’Esplugues de Llobregat (81,5‰) i de Castellví de Rosanes (81,5‰), reflectint l’atractiu del municipi per a noves persones residents.
Aquesta taxa de migració neta del 37,7‰ es calcula com el quocient entre el saldo migratori (diferència entre persones immigrants i emigrants) i la població a meitat de l’any, és a dir, aquesta dada indica que, per cada 1.000 habitants de Sant Just Desvern, es van registrar 37,7 moviments migratoris nets positius el 2022. Si la taxa és negativa hi ha més sortides que entrades, aquest és el cas de Begues (-2,2‰) i de Sant Andreu de la Barca (0,8‰). En l’extrem oposat, més entrades que sortides, és a dir, que el municipi va rebre significativament més persones residents de les que en van marxar durant aquest mateix període. Com het dit abans, és el cas de Sant Just Desvern, Collbató, Castelldefels o Corbera de Llobregat.
Així doncs, el municipi ha registrat un saldo migratori positiu de 759 moviments, amb 1.997 nous residents al llarg de 2022, un 36,2% dels quals provenen d’altres municipis de la província de Barcelona i de la resta de Catalunya, un 29% de l’estranger, subratllant l’atractiu internacional del poble, i un 25,3% d’altres municipis de la comarca del Baix Llobregat. En aquest sentit, predominen els moviments de població en edat activa, és a dir, entre els 15 i els 60 anys, amb més dones entre els immigrants, però amb més homes entre els emigrants. L’atractiu de Sant Just Desvern és significatiu per a persones professionals i famílies buscant establir-se en un entorn de qualitat. Les sortides es distribueixen principalment a altres municipis de la província de Barcelona (31,1%) i a l’estranger (21,7%), amb un volum menor cap a la resta de Catalunya i d’Espanya.
Aquestes dades reflecteixen un municipi dinàmic i en creixement, que atrau població tant local com internacional, reforçant el seu paper destacat al Baix Llobregat, posant en valor l’atractiu de Sant Just Desvern com a lloc de residència, gràcies a la seva qualitat de vida i la seva proximitat a Barcelona. Podeu consultar tota la informació a la web de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
Estadística de migracions i canvis de residència l’any 2022 al Baix Llobregat
L’Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat per primera vegada informació sobre els moviments residencials de la comarca del Baix Llobregat a partir de dades de l’Estadística de migracions i canvis de residència (EMCR) del 2022, elaborada per l’INE i publicada per l’IDESCAT. Aquest nou producte agafa el relleu de les publicacions basades en l’Estadística de variacions residencials (EVR) que va tindre un període de vigència de 1998-2021. El canvi de metodologia impedeix la comparativa amb la sèrie anterior dels fluxos migratoris exteriors, i per això s’ha optat per la creació d’un nou producte que trenca totalment amb la sèrie de publicacions de l’EVR i on es mostren únicament variacions anuals.
A partir de l’any 2022 el punt de partida de l’Estadística de migracions i canvis de residència de l’INE són els censos de població a 1 de gener de l’any de referència i a 1 de gener de l’any següent. Es compara si les persones estaven en els dos censos: les persones que estaven en el segon cens i no en el primer són les entrades a la població (que poden ser per naixement o per immigració) i les persones que estaven en el primer cens i no en el segon són les sortides (que poden ser per defunció o emigració). Un cop determinat quines persones han entrat o sortit de la població, es reconstrueix la seva història migratòria, a partir de la base del Padró continu. El moviment migratori fa referència al desplaçament d’una persona per un canvi de residència entre dos municipis catalans, entre un municipi català i un altre de la resta d’Espanya o un municipi català i un altre de l’estranger. La informació només comprèn els canvis de residència intermunicipals (per tant, s’exclouen els canvis de residència dins d’un mateix municipi). Les variacions residencials anuals de l’Estadística no fan referència al nombre de persones que varien de residència, sinó al nombre de variacions fetes, ja que un ciutadà pot canviar la residència d’un municipi a un altre més d’una vegada en un any.
Les úniques característiques de les persones protagonistes dels moviments migratoris de les que disposem actualment en l’àmbit comarcal són el sexe i la franja d’edat. L’IDESCAT no facilita informació ni de l’origen (lloc de naixement) ni de la nacionalitat (espanyola o estrangera) del protagonista. Per tant, s’ha de tenir en compte que quan parlem d’immigració i emigració no fem referència a la nacionalitat del protagonista sinó al moviment d’entrada o sortida de la comarca o municipi independent del seu perfil.
Tanmateix, per a explorar la informació en l’àmbit municipal es presenta la informació per municipi de destinació i lloc de procedència (immigració) i per municipi de procedència i lloc de destinació (emigració). Les categories emprades com a procedència/destinació tenen en compte tant els moviments interns (mateixa comarca, resta de la província, Catalunya, Espanya) com els moviments externs (estranger). Per a poder fer una comparativa entre els municipis més enllà dels termes absoluts s’han calculat taxes que posen en relació el moviment (immigració, emigració o saldo migratori) amb la població a meitat de període (1 de juliol de 2022) que s’expressen en tant per mil habitants.