El 79% de les caixes nius revisades a les zones verdes de l’entorn urbà de Sant Just han estat ocupades per diverses espècies

El seguiment de les caixes niu instal·lades als parcs urbans de Sant Just Desvern durant el període 2022-2024 ha revelat que, d’un total de 34 caixes revisades, el 79% presenten signes d’ocupació, un percentatge que augmenta fins al 84,38% si s’exclouen les dues caixes que no s’han pogut revisar.

Cal tenir en compte que de les 34 caixes existents en 7 àrees del municipi com els sectors Walden, Parc Pau Casals, Parc Plana Padrosa, Passatge Dr. Ribalta, Parc de les Basses de Sant Pere, Parc de Can Freixes i escola Canigó, i Jardins de Pere Dot, s’han revisat 32, 2 més no han estat revisades a la zona del Walden i 2 més han desaparegut, concretament una al Passatge Dr. Ribalta i una altra al Parc de Can Freixes i escola Canigó.

Respecte a les espècies ocupants, els pardals han ocupat 12 caixes, convertint-se en el grup més abundant, mentre que les mallerengues, amb la identificació de la mallerenga carbonera en alguns casos, han ocupat 9 caixes. A més a més, destaca la presència del raspinell comú en 6 caixes, una espècie més habitual en zones forestals que en entorns urbans. Cal tenir en compte també que, a més dels ocells, s’han trobat formiguers en 5 caixes, vespers en 2 i, fins i tot, la presència d’un dragó comú. En alguns casos, s’han trobat restes de paper, indicant l’ocupació per algun tipus de rosegador, i en 6 caixes s’ha observat l’existència de nius de temporades diferents, com nius de mallerenga amb un niu de pardal superposat.

Les caixes niu revisades han estat netejades i s’ha pogut comprovar el seu bon estat, no sent necessària la substitució de cap d’aquestes. Aquestes, fabricades amb fusta natural i sense tractar, amb un orifici d’entrada de 27 mil·límetres, un diàmetre òptim per a l’ocupació per part d’aquestes espècies d’ocells, es troben situades a una alçada entre els 4,5 i els 8 metres i es van instal·lar amb perxa telescòpica a les branques dels arbres.

La instal·lació d’aquests habitacles artificials que permeten gestionar aquest tipus determinat de fauna en zones verdes o parc urbans compleix la finalitat de protegir les espècies que crien en forats, de facilitar l’estudi de diversos aspectes de la biologia d’aquestes espècies, i de divulgar i permetre l’educació ambiental.