L’actor santjustenc Joan Faneca va obrir dimecres 31 de juliol de 2024 la Festa Major de Sant Just Desvern als Jardins de Can Ginestar
Què significa per a tu ser el pregoner de la Festa Major?
Evidentment, quan pensen en tu i et proposen una cosa així, t’enorgulleix. També és una gran responsabilitat. He fet molts actes de presentació per a empreses, fires, festivals…, mai per un poble.
Què és el que més valores de Sant Just?
Valoro que encara sigui, en alguns aspectes, un poble. Hi ha moltíssima gent que no conec, comerços i botigues que han desaparegut, però quan sento parlar de certs comerços que encara hi són retorno a la meva infantesa. També em dol quan és al revés, els que tanquen.
Ets un dels fundadors de la companyia de teatre gestual Vol-Ras, en actiu durant 35 anys. Com et vas començar a interessar pel teatre?
En bona culpa, o en bona part, va ser per l’Ateneu de Sant Just, quan era adolescent. Jo hi anava sovint, a la Sala Gran, i allà vaig començar a fer teatre. Jugàvem a fer ximpleries, no en dèiem ni teatre, senzillament jugàvem. Allà es va iniciar el cuquet.
Com et vas encaminar cap al teatre gestual, menys convencional?
Vaig tenir un professor que em va marcar. Em va dir que hauria de provar l’Institut del Teatre, en l’apartat de gest. Vaig pensar que si ell, que era professor, em veia possibilitats, ho havia d’intentar. M’hi vaig trobar molt còmode. També em vaig adonar que m’expressava millor amb el cos que no pas parlant.
Has pogut dedicar-te exclusivament al teatre?
Sí, totes les meves feines hi han estat vinculades. També he donat classes, he fet cursets, convencions, presentacions, però sempre lligats a l’espectacle, afortunadament. Dic “afortunadament”, perquè una cosa és tenir un cert talent i uns certs recursos i l’altra és la sort, que també hi juga. Puc dir que he estat afortunat de poder-me dedicar al teatre.
I ara estàs en actiu o retirat?
És una jubilació activa, que en diuen. Estic jubilat, Vol-Ras ja no existeix com a tal, però si em truquen per fer aparicions en televisió o substitucions en teatre o per fer una intervenció en un festival, doncs hi vaig. Vaig fent cosetes, però ni les busco ni afortunadament les necessito.
Com valores la teva trajectòria?
La valoro molt positivament. En primer lloc, perquè en cap moment em vaig plantejar que m’hi jubilaria. En cap moment vaig pensar: “vull fer això tota la vida i si no ho aconsegueixo serà un fracàs”. Simplement, anava fent.
El que sí que tenia clar és que si en algun moment em sentia decebut amb mi mateix, perquè el que feia no agradava o no em sentia a gust a l’escenari, canviaria de feina. I no em plantejava on arribaria.
Per què creus que és important que la gent vagi al teatre?
El teatre és un fer en viu i crec que això és del més important, interessant, bonic, educatiu i instructiu que hi pot haver. Sigui anar al teatre, a una conferència, a un concert… Qualsevol acte en viu és molt més edificant. Veure l’actor allà dalt, que es pot equivocar, que està suant, que es pot quedar en blanc, que t’està explicant una història a la seva manera… Quan érem petits, volíem que ens expliquessin el conte sempre de la mateixa manera, però a mesura que ens fem grans ens agrada conèixer altres versions dels contes.
Què li diries a un jove que vol ser actor?
Li diria el mateix que em vaig dir a mi mateix: que si vols una cosa, has d’anar per ella. Primer, que és l’única manera de saber si realment vols aquella cosa. I segon, que si realment dirigeixes totes les teves energies a aquell camí, probablement ho aconseguiràs. Probablement. També ha d’haver-hi sort. I també descobriràs, a banda de la sort, si tens el talent mínim per sortir-te’n.